Actualment pel ressò i transcendència en casos de trencament, de la novetat introduïda des de gener del 2011 pel llibre II del Codi Civil de Catalunya, pel que fa a la responsabilitat dels progenitors envers als fills/es en cas de separació, divorci o parella de fet, la llei encoratja als progenitors a concretar com pensen exercir les responsabilitats parentals en relació als fill/es, sense fixar una modalitat concreta d'organització de la família després de la ruptura. Aquesta obligació es fixa en el pla de parentalitat en el qual es detallen els compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i l'educació dels fills/es, tant si el procés és de mutu acord com si és contenciós. La nova regulació parteix del marc genèric (guarda compartida).
Això no impedeix, tanmateix, que l'autoritat judicial hagi de decidir d'acord amb les circumstàncies de cada cas i en funció de l'interès concret dels fills/es: vinculació afectiva amb un progenitor, temps emprat en la cura, aptitud d'un i altre, opinió expressada dels fills, acords previs.
Tampoc, en interès dels fills, no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el qual s'hagi dictat una sentència ferma o hi hagi indicis fonamentals per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes. També caldrà adoptar mesures relatives a desequilibris econòmics per raó de la convivència, pensió compensatòria, ús del domicili familiar... |
|